lunes, 14 de enero de 2013

Reflexions


El treball de "Tiana y el Sapo" en si mateix no m'ha canviat radicalment en la meva tasca i  visó com a docent, degut a que sempre he tingut un esperit crític i no considero aquesta pel·lícula com un dimoni del qual hem de salvar als nens o com una cosa que s'ha de vorer abans de morir. La pel·lícula en principi és bona, degut als "reduïts" aspectes criticables de la pel·lícula, comparant-la amb altres pel·lícules d'origen Disney. Encara que aquesta pel·lícula promet més del que ofereix. Suposadament anava a ser un punt apart al que millora dels tòpics socials, masclisme, racisme, etc.. Però al final baix el meu punt de vista, no han sabut aprofitar l'oportunitat de ser alguna cosa més que una altra pel·lícula de princeses Disney, que haurà passat per la nostra vida sense pena ni gloria.

Tal volta el que més m'ha sorprès tant realitzant el treball han set les opinions sobre les pel·lícules Disney que hi ha a la red, com el debats que han sorgit a classe, és que a vegades som uns éssers bastant susceptibles i una mica hipòcrites. Amb això em refereix a que moltes vegades atribuïm la culpa de conductes disruptives o a paraules mal sonants a pel•lícules i videojocs quan realment ho aprenen de la família. Només tenim que vorer com es comporten algunes de les mares quan van a vorer als seus infants jugar a futbol i als pares vorer un partit de futbol a la televisió, així podrem vorer que el comportament que empren els adults no és el millor que diguem.

Jo com a moltíssima gent nascuda al segle XX, hem gaudit de les pel•lícules de Disney i crec que pocs hem set influïts directament per les conductes qüestionables d'aquests llargmetratges. Considero més important l'educació que proporciona en primer lloc la família, en segon lloc l'escola i per últim la societat que ajudarà a diferenciar el que esta be del que esta malament.